ESCALFAMENT, ADAPTACIÓ o ACTIVACIÓ?

Fa molts anys que es va donar la denominació d’escalfament a la activitat física prèvia a un entrenament o partit. Aquesta paraula prové del mot anglès “warm-up” que s’utilitza molt en tots els esports de motor.

Això em va fer pensar que s’està utilitzant una denominació no completa per a una activitat que va més enllà d’augmentar la temperatura del cos tal com queda reflectit amb la paraula anglesa que es refereix a l’augment de la temperatura d’una màquina. Precisament, nosaltres som persones amb sentiments i emocions que fan que actuem d’una manera determinada en el moment de posar-nos a entrenar o afrontar una competició. Estic segur que la majoria d’esportistes no entrenaran i jugaran de la mateixa manera el dia que han rebut una bona notícia que el dia que n’han rebut una de dolenta.

Suposo que estem tots d’acord en que just abans de començar una activitat ens estem preparant per poder-la afrontar des del primer moment amb garanties de no patir lesions o, si més no, minimitzar al màxim el risc de patir-ne tot explotant les nostres capacitats. I, per aquest motiu, vaig pensar que és molt millor denominar a aquest temps ADAPTACIÓ.

Quan vaig trobar aquest mot pensava que ja havia clarificat una mica el tipus de treball que s’ha de fer en aquesta part, però llavors em va venir al cap una altre qüestió.

No us heu trobat mai amb la situació d’anar a jugar un partit o de presentar-vos a una competició i no trobar el camp? Finalment quan el trobeu, amb molta sort, teniu uns cinc minuts per canviar-vos i començar. També passa quan l’esportista arriba tard a un entrenament i es veu obligat a començar per les circumstàncies. Us heu saltat la part d’adaptació i heu d’anar directament a l’activitat corresponent. Moltes vegades, en aquest tipus de situacions se solen fer els millors entrenaments o competicions i, a més a més, no se sol lesionar ningú. Normalment, això passa perquè l’esportista arriba amb molt bona motivació i predisposició per a competir.

Ara us estareu preguntant: llavors és millor no preparar-se abans d’entrenar o competir? És evident que si fa falta. El que hem de ser conscients és que els esportistes són persones amb sentiments i emocions tal com he escrit abans i no unes màquines que s’han d’escalfar.

Per aquest motiu, cada dia s’està treballant més la part cognitiva en el temps de preparació a un entrenament o competició. Això vol dir que s’han de proposar exercicis que obliguin al jugador a pensar en el que està fent i en la competició que farà. És evident que tots aquests exercicis han de seguir un ordre d’intensitat que ha d’anar de menys a més, per finalitzar amb exercicis explosius de curta durada just abans de començar la competició. A més a més, és molt important que hi hagi algú que vagi motivant i recordant verbalment les situacions que l’esportista es pot trobar.

De fet, podem considerar que els músculs reben una ordre de moviment del sistema neuronal i que prèviament s’ha rebut una informació que ha fet activar les neurones corresponents. Per tant, sembla lògic pensar que és molt millor donar estímuls i informació per activar el sistema neuronal ja que d’aquesta manera serà molt més fàcil activar el sistema muscular amb més eficàcia. I, és per això que trobo que la millor denominació per aquest temps de preparació és ACTIVACIÓ.